MONESTIRS

MONESTIRS, UN LLOC DE PAU

Tot i que els monestirs eren un lloc perillós per als no morts, molts germans escollien aquests indrets per viure tranquils i passar allí els moments difícils. Ho feien en qualitat de treballadors especialitzats en la talla de la pedra o en el conreu de les terres i l'elaboració d'aliments, com ara formatges o vi. S'havia de tenir molta cura en no cometre errors que els podien portar al tribunal del Sant Ofici. Molts dels millors picapedrers eren germans nostres i amagaven la seva condició de no morts realitzant veritables obres d'art. Estaven molt aprop de l'abat i es guanyaven la seva confiança i favors martell en mà i escolpint pedres. Els motius sempre eren mitològics o fantàstics, demostrant una imaginació sense límits.

Benet de Peratallada, un "no mort" de Canapost, va treballar en els capitells del monestir de Santes Creus, a les ordres del mestre d'obres Reinard des Fonoll. L'abat, Bonanat de Vilaseca, va donar carta blanca a en Benet per representar animals endimoniats en els capitells del claustre major. Per la seva banda, en Benet va donar treball i refugi a altres germans perseguits per la mà ferotge dels inquisidors.

http://www.xtec.es/~jarrimad/medieval/romanico/capitels.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Reial_Monestir_de_Santa_Maria_de_Santes_Creus

SANT PERE DE RODA

SANT PERE DE RODA

El germà Bru ens ha fet arribar un missatge des de Port de la Selva, ens anima a fer l’acte de llum de la propera Lluna Plena a Sant Pere de Roda. Ens espera la nit del 10 de Novembre. Serà una de les trobades més nombroses. Aprofitarem l’ocasió d’un concert de corda que s’hi celebra per no aixecar sospites. En acabar el concert ens reunirem tots plegats al cementiri de Santa Creu de Rodes, per regenerar els germans que compleixen termini vital.

Na Violant i en Hugo hi seran presents com a fiadors principals. D'aquesta manera tindrem en aquest indret una nova comunitat de no morts.

http://www.youtube.com/watch?v=tVWm5cAa9Lw

HORES MORTES

HORES MORTES

A la part més alta de l'edifici, protegida per heures sempre verdes, na Violant passava les hores mortes que la feina de la casa li deixava. Pensava molt en Hugo i en el seu amic Ferran. Les forces leials a l'esglèsia eren cada cop més fortes i el perill més proper. Les trobades nocturnes es feien difícils i arriscades. Gairebé s'havien convertit en fugitius i sols alguna nit de llum els feia revifar l'esperança. Podien conviure amb els vius de la rodalia en pau, però l'arribada de gen forastera els posava en perill.

LLUNA

LLUNA

Aquesta nit passada hem tornat a la trobada de la lluna. Hem recordat en silenci el traspàs del nostre germà Ferran, la papallona blava del món dels vius, ara morta.

La tristesa de na Violant la va deixar reclosa en la seva torre de les hores. La lluna tenia una brillantor especial i els núvols l’encerclaven en una boirina de misteri. Teniem la sensació que un perill s’apropava sense remei.

Però no tot eren desgràcies. Un germà no mort, un dels darrers regenerats, en Miquel de Romany, s’havia traslladat a les rodalies de Sant Pere de Rodes. Les notícies eren bones.

Consulta aquesta WEB:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Sant_Pere_de_Rodes

VULPELLAC

VULPELLAC

Foren tres papallones, però cap d’elles n’era Violant. Els intents dels seus fiadors van ser inútils. Una d’elles va morir en sortir el Sol i les altres dues van enlairar el vol vers el llac de sota d’Ullastret.

Els vius de la zona contaven històries de monstres que sortien per la nit atemorint a tots els que hi passaven a la vora. Realment no eren monstres, eren germans que protegien la zona i en especial els llocs de llum sagrats.

Passats uns dies, un dels no morts, una papallona blava sense protecció, va acabar mort a mans d’en Jaume Ribot. Aquest havia acudit al pregó del marquès d’Ullastret, que volia la pell del monstre, que en realitat tenia forma de llop. La zona, emancipada d’Ullastret s’anomenaria Vullpell-llac.

La llegenda del monstre-llop, de rebot, ajudaria a deixar encoberta la realitat, tot i la pèrdua d’un germà.

Violant va tornar al refugi segur del baró de Cruïlles i a les relacions afectuoses amb el líder Hugo.

Gairebé no sortida del palau i se la veia observant per la finestra el pas de germans no morts.

Les nits de lluna plena sortia a passejar per Canapost cercant la trobada amb el seu mentor.

(Continuarà)

VIOLANT

VIOLANT

El primer cop que vaig veure na Violant va ser una nit especial. Alguns no morts de la nostra comunitat necessitaven l’alternativa a la regeneració per trobada de llum. Violant n’era una d’elles.

Ens havíem citat als actuals Clots de Sant Julià, entre Canapost i Vulpelllac. Aquesta zona era l’indret dels sacrificis rituals, més concretament en l’anomenat actualment Tron de la Reina, i en el nostre temps Pont de la Bruixa. La canal en forma d’U recollia la sang dels animals sacrificats, que més tard era peça valuosa del ritual de regeneració. Ni els animals ni antigament els vius arribaven a morir en aquest sacrifici cruent. El respecte a la vida és un dels nostres principis i la primera llei dels no morts.

Violant s’havia engalonat amb molta cura, l’acte de renèixer era prou important per fer-ho. Els seus ulls tenien una brillantor especial i la seva pell més fima i blanca que mai. Les herbes aromàtiques emprades en la confecció d’olis i parfums acabaven de fer l’efecte dessitjat.

Aquella nit era molt important per a mi, d’una banda la joia d’estar a la vora de na Violant i per l’altra la feixuga responsabilitat que contrauria amb ella. Havia estat dessignat padrí i fiador de l’acte de llum. Això representava que l’havia de protegir fins la propera regeneració o donar-li la meva sang en el cas que per error la nova reixida fos una papallona blava. Sols la sang d’un no mort fiador li podria completar el nou pas a la llum.

(continuarà)

http://www.forallac.cat/patrimoni/clots

CANAPOST

CANAPOST

La cana, pedra de toc per fer realitat les regeneracions es trobava a Canapost. Tenia 4 focs l’any 859 i ara molts pocs més. L’indret era ideal per practicar trobades de llum. En un encreuament de camins entre Vulpellac, Peratallada i Ullastret, conservava la màgia de ser un lloc tranquil i alhora apartat de la vida dels vius.

Conjugar fets religiosos i pagans era força difícil. La pràctica havía de ser molt rigorosa.

Per darrera de l’absis de la construcció pre-romànica s’havia disposat un petit espai per enterraments de vius traspassats, una necròpoli d'ultramorts. Usaven pedres de toc i els emplaçaments eren antropomòrfics. Aquestes dues característiques eren ideals per portar a terme la regeneració dels no morts. També era el lloc de sortida per buscar nous emplaçaments i fundar petites comunitats de germans.

Violant de Dobó era present en aquesta festa de llum i els ulls dels presents estaven centrats en ella.

(Continuarà)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Canapost

http://elromanicdecatalunya.blogspot.com/2010/04/sant-esteve-de-canapost-baix-emporda.html

COINCIDÈNCIA?

Ho recordo com si fos avui. Començava a fer calor, molta calor. La nostra comunitat de no morts ens haviem instal.lat a les rodalies de Vulpellac. El Sol escopia flames i això ens feia bullir la sang. La gran fita s'apropava.

S’estava acabant la carretera de carro per treure el material de les sureres a mercat. Corria l’any 1859.

El nostre cap de colla vivia a Ultramort. Ves per on quina coincidència de nom. S’havia traslladat a aquest indret, des de Centre Europa, pel vols de 1497, quan la població es contava amb focs. Segons ell no n’hi havia més d’unes dues dotzenes.

Perseguits per tota Europa, la mà de l’esglèsia arribava a tot arreu,i fins i tot a les noves terres de les Indies. Era difícil viure en pau. Els no morts i els licantrops ho teníem dificil.

Aquesta zona era segura. Els barons de Cruïlles eren força tolerants i de bon tracte amb els nou vinguts, i encara més si aquests eren europeus cults i refinats. El mateix devia pensar la jove Violant, prendada del nostre líder, Hugo de Eger.

Canapost li donava refugi molt sovint,sobretot les nits de lluna plena, data fixada per trobar-nos a la plaça de Peratallada. Allí s'iniciaven els rituals.

Les noves regeneracions del 23 de Juny estaven al caure. Aquest any 1859 tenia una fita coincident entre calendari lunar i solar, festes paganes i religioses. La revetlla de Sant Joan coincidia amb el dijous de Corpus. Aquest fet tornaria a fer-se coincident el 2011. Durant aquesta coincidència tots els no morts tenien la possibilitat de renèixer de nou si havien passat dels 80 anys. Així s’havia fet durant segles. Els no morts podien seguir en vida, encara que aixó els obligava a canviar de lloc.

(continuarà)

http://www.ideal.es/granada/rc/20110618/sociedad/espera-tormenta-solar-perfecta-201106161332.html

OLI DE SANT JOAN

Fa molt de temps que la meva mare m'aplicava un remei a base d'oli molt eficaç per guarir ferides i cops. El preparava cada any, la nit de Sant Joan. De matinada, abans de sortir el Sol, recollia cendres de la primera foguera que trobava i les afegia a una ampolla amb oli i herba de Sant Joan. Aquesta fòrmula tan senzilla, un cop reposada 40 dies a sol i serena, era molt usada per les àvies del meu poble. Era especialment útil per guarir ferides i llagues de cremades. Recordo al meu amic Gregori saltant una foguera la nit del dia 23, amb tanta mala sort o destí esvarós, que va caure dintre de les brases. Gràcies a l'ungüent d'aquest oli, en Gregori de cal "pollo", es va recuperar de les cremades amb rapidesa i satisfactoriament.

Quan la lluna em crida, i la sang se m'esvalota, quan el desig mana en els meus instints animals, no faig cap sortida sense aquest remei.

Per llegir:

http://www.masgrau.net/?q=ca/node/38

http://blocs.xtec.cat/iesalcanar/files/2008/07/loli-de-perico.pdf

NIT DE FOC REGENERADOR

La tenim a tocar. Cinc dies per gaudir del foc regenerador del solstici d'estiu. Cremem els bagatges vells sense compasió, i de les cendres neix un nou repte de vida. Preparem l'arribada i gaudirem d'una nit màgica. Sens dubte!

LICANTROPS ! A regenerar-se i millorar.

Una mica de ciència (ficció?) i història

http://idd0073h.eresmas.net/public/artic11/artic11_04.html

DE PELL FINA I COR BATEGANT

És un plaer. Un enfortiment de l'ànima , un enfigament dels sentits, un estropell desitjat i alhora temut. És la sensació diària en passar vora teu, en escoltar-te, en fer veure que no passa res i passa tot.... Per ara puc reprimir el desig licantrop de la sang, embadalir-me en la simple observació. Fins quan ? La propera lluna és el 25 de Juliol. Podrè esperar tant de temps?

ECLIPSI TOTAL

Avui, 15 de Juny, podrem veure un eclipsi total de lluna. És un fet molt corrent, però que es doni a les rodalies de l'entrada de l'estiu, el fa una mica més interessant. Aparèixer i desaparèixer, però amb més força. Tot un símbol de la regeneració de la sang.

Un temps de canvis s'apropa.

Et recomanem:

El sicario de Dios

http://www.youtube.com/watch?v=aflMFFGyDV8

Més sobre l'eclipsi :

Una peli de rtve

http://www.rtve.es/noticias/20110615/eclipse-tine-luna-rojo/440417.shtml

LLUNA PLENA

S'apropa la data clau. Aquest dimecres 15 és lluna plena. Com cada mes, el desig sense fre, es pot fer realitat. La Lluna ens atreu de forma especial. Som licantrops i som molts. Per tot arreu.

Quan el Sol s'amagi i la Lluna comenci a fer-se visible, la màgia de la nit ens abraçarà fortament. Estarem en el món de la llum i la foscor. Un altre món, una altra vida.