sábado, 25 de junio de 2011

CANAPOST


CANAPOST

La cana, pedra de toc per fer realitat les regeneracions es trobava a Canapost. Tenia 4 focs l’any 859 i ara molts pocs més. L’indret era ideal per practicar trobades de llum. En un encreuament de camins entre Vulpellac, Peratallada i Ullastret, conservava la màgia de ser un lloc tranquil i alhora apartat de la vida dels vius.

Conjugar fets religiosos i pagans era força difícil. La pràctica havía de ser molt rigorosa.

Per darrera de l’absis de la construcció pre-romànica s’havia disposat un petit espai per enterraments de vius traspassats, una necròpoli d'ultramorts. Usaven pedres de toc i els emplaçaments eren antropomòrfics. Aquestes dues característiques eren ideals per portar a terme la regeneració dels no morts. També era el lloc de sortida per buscar nous emplaçaments i fundar petites comunitats de germans.

Violant de Dobó era present en aquesta festa de llum i els ulls dels presents estaven centrats en ella.

(Continuarà)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Canapost

http://elromanicdecatalunya.blogspot.com/2010/04/sant-esteve-de-canapost-baix-emporda.html


jueves, 23 de junio de 2011

COINCIDÈNCIA?




Ho recordo com si fos avui. Començava a fer calor, molta calor. La nostra comunitat de no morts ens haviem instal.lat a les rodalies de Vulpellac. El Sol escopia flames i això ens feia bullir la sang. La gran fita s'apropava.

S’estava acabant la carretera de carro per treure el material de les sureres a mercat. Corria l’any 1859.

El nostre cap de colla vivia a Ultramort. Ves per on quina coincidència de nom. S’havia traslladat a aquest indret, des de Centre Europa, pel vols de 1497, quan la població es contava amb focs. Segons ell no n’hi havia més d’unes dues dotzenes.

Perseguits per tota Europa, la mà de l’esglèsia arribava a tot arreu,i fins i tot a les noves terres de les Indies. Era difícil viure en pau. Els no morts i els licantrops ho teníem dificil.

Aquesta zona era segura. Els barons de Cruïlles eren força tolerants i de bon tracte amb els nou vinguts, i encara més si aquests eren europeus cults i refinats. El mateix devia pensar la jove Violant, prendada del nostre líder, Hugo de Eger.

Canapost li donava refugi molt sovint,sobretot les nits de lluna plena, data fixada per trobar-nos a la plaça de Peratallada. Allí s'iniciaven els rituals.

Les noves regeneracions del 23 de Juny estaven al caure. Aquest any 1859 tenia una fita coincident entre calendari lunar i solar, festes paganes i religioses. La revetlla de Sant Joan coincidia amb el dijous de Corpus. Aquest fet tornaria a fer-se coincident el 2011. Durant aquesta coincidència tots els no morts tenien la possibilitat de renèixer de nou si havien passat dels 80 anys. Així s’havia fet durant segles. Els no morts podien seguir en vida, encara que aixó els obligava a canviar de lloc.

(continuarà)


lunes, 20 de junio de 2011

OLI DE SANT JOAN



Fa molt de temps que la meva mare m'aplicava un remei a base d'oli molt eficaç per guarir ferides i cops. El preparava cada any, la nit de Sant Joan. De matinada, abans de sortir el Sol, recollia cendres de la primera foguera que trobava i les afegia a una ampolla amb oli i herba de Sant Joan. Aquesta fòrmula tan senzilla, un cop reposada 40 dies a sol i serena, era molt usada per les àvies del meu poble. Era especialment útil per guarir ferides i llagues de cremades. Recordo al meu amic Gregori saltant una foguera la nit del dia 23, amb tanta mala sort o destí esvarós, que va caure dintre de les brases. Gràcies a l'ungüent d'aquest oli, en Gregori de cal "pollo", es va recuperar de les cremades amb rapidesa i satisfactoriament.
Quan la lluna em crida, i la sang se m'esvalota, quan el desig mana en els meus instints animals, no faig cap sortida sense aquest remei.

Per llegir:





sábado, 18 de junio de 2011

NIT DE FOC REGENERADOR



La tenim a tocar. Cinc dies per gaudir del foc regenerador del solstici d'estiu. Cremem els bagatges vells sense compasió, i de les cendres neix un nou repte de vida. Preparem l'arribada i gaudirem d'una nit màgica. Sens dubte!

LICANTROPS ! A regenerar-se i millorar.




Una mica de ciència (ficció?) i història


jueves, 16 de junio de 2011

DE PELL FINA I COR BATEGANT


És un plaer. Un enfortiment de l'ànima , un enfigament dels sentits, un estropell desitjat i alhora temut. És la sensació diària en passar vora teu, en escoltar-te, en fer veure que no passa res i passa tot.... Per ara puc reprimir el desig licantrop de la sang, embadalir-me en la simple observació. Fins quan ? La propera lluna és el 25 de Juliol. Podrè esperar tant de temps?

martes, 14 de junio de 2011

ECLIPSI TOTAL


Avui, 15 de Juny, podrem veure un eclipsi total de lluna. És un fet molt corrent, però que es doni a les rodalies de l'entrada de l'estiu, el fa una mica més interessant. Aparèixer i desaparèixer, però amb més força. Tot un símbol de la regeneració de la sang.
Un temps de canvis s'apropa.

Et recomanem:
El sicario de Dios


Més sobre l'eclipsi :
Una peli de rtve




lunes, 13 de junio de 2011

LLUNA PLENA



S'apropa la data clau. Aquest dimecres 15 és lluna plena. Com cada mes, el desig sense fre, es pot fer realitat. La Lluna ens atreu de forma especial. Som licantrops i som molts. Per tot arreu.
Quan el Sol s'amagi i la Lluna comenci a fer-se visible, la màgia de la nit ens abraçarà fortament. Estarem en el món de la llum i la foscor. Un altre món, una altra vida.