TULIPES I LLIRIS

TULIPES I LLIRIS

Ens han arribat noticies fins a Horta des de Hostalric. En el seu camí de Girona a Barcelona, el Cavaller Negre ha fet nit a Hostalric. No sabem com ha estat el fet, però ens ha localitzat. Sap que tenim una petita comunitat als Ports.  Ens perseguirà fins trobar-nos i acabar amb nosaltres. Cal reaccionar amb força. La seva vida per la nostra. Ens ha avisat un descendent actual dels Cabrera, d'en Guerau II de Cabrera, impulsor de la construcció del castell d'Hostalric.
Als volts del tercer quart del segle XII, un bon amic nostre, el trobador Guillem de Berguedà, recolzà la nostra petita comunitat davant de'n Ponç III de Cabrera, intim amic d'una germana de llum. Des d'aquelles dates tenim bona relació amb els moradors d'Hostalric. Ens protegim mutuament.
I ara, davant la nova amenaça, hem de preparar l'arma definitiva que pot vèncer al Cavaller Negre.
Sabem pels germans d'Eger que un estracte de Tulipa i lliri blau barrejat amb saba de pi destil·lada és un  potent verí per administrar a un enemic. No el mata, però li provoca una forta amnèsia temporal.
Però, com li podrem administrar ?

CELEBRACIÓ

Aquest 27 de març, lluna plena,  es compleix l'aniversari de la celebració de les eleccions generals del 27 de març de 1898. Un any de no massa bon record, una guerra amb Estats Units i la mort de molts dels nostres germans de llum. La victòria lliberal amb 266 escons no fou prou per alliberar-nos de la persecució ancestral que patiem.
Ens vindrà a visitar un germà de llum que ja va viure en aquestes contrades,  i va coincidir amb Picasso. Va conèixer a Madrid a en Manuel Pallarés amic de l'anterior.
En Josep Boixard és un germà que s'ha regenerat sis cops, el darrer en el 1936, també un any de no massa bon record.
Farem una petita excursió fins al mas de Quiquet, indret on va viure uns mesos alternant l'estada amb l'Hostal del Trompet i recordant indrets del poble, prepararem la propera regeneració. Per a ell serà la setena i per a mi la cinquena.

HORTA, MISTERI EN PAU

Hem estat molt dies amagats de la ferotgia del Cavaller Negre. Aquest fugir constant ens ha portat fins Horta de Sant Joan. Aquest indret te quelcom especial, misteriós, una pau que recorda les nostres terres originals hongareses. Ens hem refugiat en una cova propera a una antiga pedrera de marbre. El paisatge és meravellos, silenci i pau, tot un espai natural que convida a viure fora del constant neguit de fugir.

Hem celebrat el darrer acte de regeneració amb normalitat, sense papallones blaves i sense la constant presència dels nostres perseguidors. La vida reneix i els membres de la comunitat, aliens a la nostra condició, ens han acollit força bé. Tenim temps per fructificar i escollir el millor camí de futur.