MONESTIRS, UN LLOC DE PAU
Tot i que els monestirs eren un lloc perillós per als no morts, molts germans escollien aquests indrets per viure tranquils i passar allí els moments difícils. Ho feien en qualitat de treballadors especialitzats en la talla de la pedra o en el conreu de les terres i l'elaboració d'aliments, com ara formatges o vi. S'havia de tenir molta cura en no cometre errors que els podien portar al tribunal del Sant Ofici. Molts dels millors picapedrers eren germans nostres i amagaven la seva condició de no morts realitzant veritables obres d'art. Estaven molt aprop de l'abat i es guanyaven la seva confiança i favors martell en mà i escolpint pedres. Els motius sempre eren mitològics o fantàstics, demostrant una imaginació sense límits.
Benet de Peratallada, un "no mort" de Canapost, va treballar en els capitells del monestir de Santes Creus, a les ordres del mestre d'obres Reinard des Fonoll. L'abat, Bonanat de Vilaseca, va donar carta blanca a en Benet per representar animals endimoniats en els capitells del claustre major. Per la seva banda, en Benet va donar treball i refugi a altres germans perseguits per la mà ferotge dels inquisidors.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Reial_Monestir_de_Santa_Maria_de_Santes_Creus
