Ho recordo com si fos avui. Començava a fer calor, molta calor. La nostra comunitat de no morts ens haviem instal.lat a les rodalies de Vulpellac. El Sol escopia flames i això ens feia bullir la sang. La gran fita s'apropava.
S’estava acabant la carretera de carro per treure el material de les sureres a mercat. Corria l’any 1859.
El nostre cap de colla vivia a Ultramort. Ves per on quina coincidència de nom. S’havia traslladat a aquest indret, des de Centre Europa, pel vols de 1497, quan la població es contava amb focs. Segons ell no n’hi havia més d’unes dues dotzenes.
Perseguits per tota Europa, la mà de l’esglèsia arribava a tot arreu,i fins i tot a les noves terres de les Indies. Era difícil viure en pau. Els no morts i els licantrops ho teníem dificil.
Aquesta zona era segura. Els barons de Cruïlles eren força tolerants i de bon tracte amb els nou vinguts, i encara més si aquests eren europeus cults i refinats. El mateix devia pensar la jove Violant, prendada del nostre líder, Hugo de Eger.
Canapost li donava refugi molt sovint,sobretot les nits de lluna plena, data fixada per trobar-nos a la plaça de Peratallada. Allí s'iniciaven els rituals.
Les noves regeneracions del 23 de Juny estaven al caure. Aquest any 1859 tenia una fita coincident entre calendari lunar i solar, festes paganes i religioses. La revetlla de Sant Joan coincidia amb el dijous de Corpus. Aquest fet tornaria a fer-se coincident el 2011. Durant aquesta coincidència tots els no morts tenien la possibilitat de renèixer de nou si havien passat dels 80 anys. Així s’havia fet durant segles. Els no morts podien seguir en vida, encara que aixó els obligava a canviar de lloc.
(continuarà)
No hay comentarios:
Publicar un comentario