HORES MORTES

HORES MORTES

A la part més alta de l'edifici, protegida per heures sempre verdes, na Violant passava les hores mortes que la feina de la casa li deixava. Pensava molt en Hugo i en el seu amic Ferran. Les forces leials a l'esglèsia eren cada cop més fortes i el perill més proper. Les trobades nocturnes es feien difícils i arriscades. Gairebé s'havien convertit en fugitius i sols alguna nit de llum els feia revifar l'esperança. Podien conviure amb els vius de la rodalia en pau, però l'arribada de gen forastera els posava en perill.

LLUNA

LLUNA

Aquesta nit passada hem tornat a la trobada de la lluna. Hem recordat en silenci el traspàs del nostre germà Ferran, la papallona blava del món dels vius, ara morta.

La tristesa de na Violant la va deixar reclosa en la seva torre de les hores. La lluna tenia una brillantor especial i els núvols l’encerclaven en una boirina de misteri. Teniem la sensació que un perill s’apropava sense remei.

Però no tot eren desgràcies. Un germà no mort, un dels darrers regenerats, en Miquel de Romany, s’havia traslladat a les rodalies de Sant Pere de Rodes. Les notícies eren bones.

Consulta aquesta WEB:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Sant_Pere_de_Rodes

VULPELLAC

VULPELLAC

Foren tres papallones, però cap d’elles n’era Violant. Els intents dels seus fiadors van ser inútils. Una d’elles va morir en sortir el Sol i les altres dues van enlairar el vol vers el llac de sota d’Ullastret.

Els vius de la zona contaven històries de monstres que sortien per la nit atemorint a tots els que hi passaven a la vora. Realment no eren monstres, eren germans que protegien la zona i en especial els llocs de llum sagrats.

Passats uns dies, un dels no morts, una papallona blava sense protecció, va acabar mort a mans d’en Jaume Ribot. Aquest havia acudit al pregó del marquès d’Ullastret, que volia la pell del monstre, que en realitat tenia forma de llop. La zona, emancipada d’Ullastret s’anomenaria Vullpell-llac.

La llegenda del monstre-llop, de rebot, ajudaria a deixar encoberta la realitat, tot i la pèrdua d’un germà.

Violant va tornar al refugi segur del baró de Cruïlles i a les relacions afectuoses amb el líder Hugo.

Gairebé no sortida del palau i se la veia observant per la finestra el pas de germans no morts.

Les nits de lluna plena sortia a passejar per Canapost cercant la trobada amb el seu mentor.

(Continuarà)

VIOLANT

VIOLANT

El primer cop que vaig veure na Violant va ser una nit especial. Alguns no morts de la nostra comunitat necessitaven l’alternativa a la regeneració per trobada de llum. Violant n’era una d’elles.

Ens havíem citat als actuals Clots de Sant Julià, entre Canapost i Vulpelllac. Aquesta zona era l’indret dels sacrificis rituals, més concretament en l’anomenat actualment Tron de la Reina, i en el nostre temps Pont de la Bruixa. La canal en forma d’U recollia la sang dels animals sacrificats, que més tard era peça valuosa del ritual de regeneració. Ni els animals ni antigament els vius arribaven a morir en aquest sacrifici cruent. El respecte a la vida és un dels nostres principis i la primera llei dels no morts.

Violant s’havia engalonat amb molta cura, l’acte de renèixer era prou important per fer-ho. Els seus ulls tenien una brillantor especial i la seva pell més fima i blanca que mai. Les herbes aromàtiques emprades en la confecció d’olis i parfums acabaven de fer l’efecte dessitjat.

Aquella nit era molt important per a mi, d’una banda la joia d’estar a la vora de na Violant i per l’altra la feixuga responsabilitat que contrauria amb ella. Havia estat dessignat padrí i fiador de l’acte de llum. Això representava que l’havia de protegir fins la propera regeneració o donar-li la meva sang en el cas que per error la nova reixida fos una papallona blava. Sols la sang d’un no mort fiador li podria completar el nou pas a la llum.

(continuarà)

http://www.forallac.cat/patrimoni/clots