PALS
Estàvem voltats per aiguamolls. Des de la Torre de
les hores es divisava la plana i les illes Medes. De vegades, a més de sofrir
les febres palúdiques ens havíem d'enfrontar amb els atacs de corsaris. Aquest
fet era un nou entrebanc per als germans no morts. Gausfred Vidal ens havia
llegat a finals dels segle X un territori molt estimat per visigods i més tard
per nobles medievals.
Teníem a Pals una petita comunitat de no morts que
vivia en pau amb l'escassa centena d'habitants del llogaret. La zona dominant
del Castell de Mont-Aspre ens ajudava a prevenir les sacsejades dels invasors
del mar i així poder preparar la fugida fins al cim del Quermany. Allí, el
germà Roger de Peratallada, ens donava refugi i cuidava de la nostra
supervivència. Érem no morts, però el perill ens podia traspassar del tot.
No hay comentarios:
Publicar un comentario